Després de trencar aigües hem agafat el cotxe i hem sortit cap a la clínica sense perdre el temps. Per sort els papes ja havien preparat les meves mudes i les seves al maleter del cotxe.
Des de que la mama ha trencat aigües les contraccions no semblen les mateixes. El dolor ha pujat molt. Quan li ve una, la seva cara és de dolor. Un dolor molt més intens que les que havia viscut durant el dia. S'agafava allà on podia del cotxe per tal de que passés la contracció el més aviat possible, respirant intensament.
Un cop hem arrivat a la clínica, la Pilar, la llevadora, ens ha rebut i veient com estava la mama, directament ens ha assignat una habitació. És una habitació antiga i ens ha dit que demà ens canviarà a una de més nova. Però això ara poc importa perque l'important és que vinc de camí i hem de treballar tots plegats perque tot sorti rodó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada