L'hora de dormir.

Aquí teniu el seguiment que m'ha fet la mama del meu procés de dormir.

	Fase "Ulls com plats": En aquesta fase vaig a tope, ho miro tot, em moc, segueixo amb la vista, amb una mica de sort faig un riure. Per ara no tinc son... però tot arribarà.
	Fase "Pipu ajuda'm": La son comença a treure el nas i em poso una mica tonto. És de gran ajuda tenir el pipu a prop perque em relaxa i em prepara per la següent fase.
	Fase "Com pesen els ulls": El xumet està fent efecte i em pesen moltíssim els ulls. He de començar a tancar-los però no per això vol dir que estic dormint. En qualsevol moment em desperto i la formo grossa.
	Fase "Ja no puc més": Les forces m'han abandonat i ja no puc ni aguantar el pipu. Ara si que estic dormint de veritat i ja pot passar una apisonadora pel costat perque jo fins d'aquí tres hores ja no em desperto.

Aquest és un dels models que tinc per anar a dormir però se'n poden fer tantes variants com vulguis.

Avui he fet un mes.

Avui he fet el meu primer aniversari. Bé, aniversari mensual. He complert el meu primer mes entre vosaltres. Per celebrar-ho he menjat molt bé, he fet una bona caqueta i una migdiada per que m'ho he guanyat.

Creia que seria més dur i ha estat bastant fàcil. Temps enrera no sabia menjar del pit de la mama, però ara m'enganxo com un campió. Ara estic una mica més actiu, dono més patades, moc més els braços, segueixo amb la mirada tot el que fan al meu voltant..., tot una serie de coses que quan vaig neixer no les feia ni de conya.

Això si, l'edat no perdona i amb l'edat he agafat còlics. Això si que és empipador. Em fan uns mals de panxa que no em deixan relaxar. Sort que la mama i el papa em donen camamilla i fonoll i em fan uns massatges, que de vegades em quedo molt bé i de vegades em quedo com estava, plorant i amb mal de panxa. Diuem el entesos que els còlics desapareixen cap al tercer mes; espero que així sigui.

Pels amants de les dades i les estadístiques dir-vos que ja peso 3.950gr. i medeixo 53cm. Tot dintre de lo normal. Això no para. Al final no hi cabré al cotxet.

Volia també donar un petó ben fort per l'àvia Angels i la fillola del papa, la Silvia, per les seves felicitacions en un dia tant assenyalat. Un petonàs.

La roba es queda petita.

Avui els papes m'han canviat la roba que portava per una de més gran. I és que la roba que tenia fins ara comença a anar-me petita. Creixo molt ràpid i la roba ha de moure`s al meu ritme.

Quan vaig neixer la roba em venia gran, em ballava, perque jo era molt petit. Això sí, les mans i els peus, ben grans, si que omplien el vestit. Per això la gent em diu que seré gran; però això ja arribarà, no avancem aconteixements.

Passades tres setmanes ja omplo els peuets i el vestit sencer. Per això avui estreno roba per nens de 1 a 3 mesos i un altra cosa que no veieu, els bolquers de la talla 1.

Que gran sóc ;P

Menjar, pixar i dormir.

Són les feines que tinc assignades, menjar, pixar i dormir. No totes les faig igual de bé, però temps al temps, aprenc ràpid.

Al principi em va ser difícil menjar del pit de la mama. Jo era molt petit i inespert. Però ara ja sé on he d'enganxar-me i com, amb la boca fent ventosa al pit de la mama per succionar tota la llet que pugui. Només així agafaré quilos per tirar endavant amb tot el que vingui. Per la nit em donen biberó amb la llet que la mama s'ha extret. Així el papa també té l'oportunitat de saber el que és alimentar-me :P

Amb tot el que arrivo a menjar omplo els bolquers de pipis i caques. Últimament tinc còlics i faig la caca una mica verda, però els papes m'estan donant unes herbes i aviat no tindré aquest mals de panxa que tant molesten. A més, com tot surt disparat, més d'una vegada he ruixat de pipis i caques el llit, el sofà, i també a la mama i el papa. Han d'apendre molt aquest parell. ;P

I després de tot arriba el que més m'agrada, dormir. És un gran plaer poder dormir tot el vull (amb el permís dels còlics). Normalment dormo de dos a tres hores seguides abans no em desperto per menjar. Menjo, rotet, canvi de bolquers i un altre cop a dormir. Quina meravella. Ara els que s'han d'acostumar són els papes. Ells dormien 8 hores seguides, quina barbaritat. Ara s'han d'acostumar a dormir de 3 en 3 hores. Al principi els hi costava i anaven per la vida com zombis, però poc a poc van millorant i ara sembla que no van tant cansats. Però l'important és que jo dormi bé, així creixeré i creixeré i dins del bressol no hi cabré.

Lluint modelets.

Tinc la sort que la meva àvia i la meva besàvia són unes artistes. Em van fer uns modelets per quan nasquès i aquí els tenim. La veritat és que m'agraden molt i tot sigui dit, amb ells semblo un artista de cine. I per gustos...colors.

Al papa li agrada més el jersei que va fer la besàvia, de color verd i amb un aire hippy. És molt alegre i d'un mèrit increible, resumint... una meravella.

A la mama li agrada més el de l'àvia, amb ratlles de color lila i molt fi. I es que la mama és una apasionada del color lila i l'àvia li va fer mirant les seves preferències.

A mi m'agraden els dos, per això li dic als papes que me'ls vagin alternant, encara que d'aquí poc no cabré dins d'ells.

Moltes gràcies a les dues per les atencions que em doneu i per ser com sou. Un petonàs.

La primera visita al pediatra.

Avui he anat per primer cop al pediatra. En realitat no és el primer cop que hi vaig. Fa 4 dies vaig anar al pediatra de la mutua, en Berdalet. Ell va dir que tot anava molt bé. He crescut 2 cm. i ara medeixo 51cm i el meu pes és de 3,050gr, he augmentat 200gr des de l'última pesada. Per veure una segona opinió i també per coneixer al pediatra de la seguretat social, avui he anat al CAP. M'han tractat molt bé, fins i tot diria que amb més dedicació que l'altre. També m'han dit que tot estava molt bé i que havia crescut els 2 centímetres que m'havien dit abans, però coses de les bàscules, aquí peso 3,250gr. ¿A qui farem cas? Es igual, la qüestió és que jo estic creixent molt bé gràcies a la bona alimentació que m'està donant la mama.

Les meves primeres fotos.