Visita als meus besavis

Com ja sóc gran, hem anat tota la familia a fer una visita als besavis. Fins ara no haviem anat perque jo era molt petit i encara no les teniem totes amb nosaltres. Que si serà un viatge llarg, que si no ho aguantaré, que si farà massa calor o massa fred. Les pors típiques d'uns pares primerencs. Però ara si que ens hem decidit. Han estat molts quilómetres, però ha valgut la pena.

Els meus besavis, l'Isabel i en Ramon, es van posar molt contents de veurem per primer cop en viu. Ja m'havien vist en fotos, però no en persona. Ni jo a ells tampoc. M'agradat molt coneixe'ls perque he vist que estaven molt per mi, m'estimen molt i això que practicament no em coneixen :D.

També he conegut a tots els meus familiars més propers, el meus tiets Isa, Ramon, Rosa i Toni, els meus cosins Alejandro, Sara i Sergi, al fillola del papa, la Silvia, la Conchi, el Jose, la tia Concha, gent del barri de tota la vida, la Iva, la Filo, la Isabelita. Tots m'han dit que sóc molt guapo i molt tranquil. ¿serà veritat? :P

A més, la Isa i el Ramon m'han regalat un vestit molt xuli, que me'l poso tot sovint perque m'agrada molt. És molt original i tot sigui dit, em queda molt i molt bé.

Estic molt content de coneixer a tots i us faig un peto ben fort.

Ja tinc dos mesos

Ja tinc dos mesos. El temps passa molt ràpid i jo vaig creixent al seu ritme. Cada dia decubreixo coses noves. Començo a identificar als papas, sóc més actiu (les cames i els braços es mouen a tota bufa), quan em parlen començo a riure, amb la mirada segueixo els objectes encara que em falta una mica d'entrenament perque sigui fluid. Suposo que tot són coses normals del meu creixement però per mi és molt.

Aixì que, per celebrar els dos mesos de vida, els papes em van portar al CAP a fer-me la revisió i em van posar tres punxades de les vacunes que no em van agradar gens. I es que també he descobert que les punxades fan mal. Va ser el primer cop que vaig plorar amb llàgrimes. Deu meu quin mal. I només pensar que als tres mesos hem de tornar, ja se'm posa la pell de gallina.

Intent de bany en solitari.

Avui hem fet una prova. A l'hora del bany he mirat de banyar-me tot sol i ho he aconseguit amb l'aaiiiii al cor, perquè encara soc una mica petit i tot i que ja començo a aguantar bé el cap, no ens podem fiar massa encara. Ja tindrem temps.

Aquí us deixo la seqüencia de com va anar la prova.

	"Tenim una idea": Estavem fent un bany quan als papes se'ls ha passat pel cap mirar de deixar-me sol a l'aigua. Com ja començo a aguantar-me una mica dret, doncs han pensat que igual ja podria aguantar-me tot sol. Fem la prova.
	"Quina cangueliiii": Ha arribat el moment de deixar-me sol. Les pors comencen a sortir per tot arreu. El papa no es fia i ja veieu que ha tret la ma però està ben aprop perque no les té totes. I jo... doncs ja en veieu quina cara de cangueliii. Ja soc gran però és el primer cop que em deixen sol i clar, no estic gens segur.
	"Ho he aconseguit": Ho hem fet amb una perfecta sincronització. El papa ha tret la ma, jo m'he aguantat tot sol i la mama ha tirat la foto. Tot ha anat molt ràpid ja que tots estaven cagats, però ho hem aconseguit. Es bo saber que ja començo a poder banyar-me sol.

Quina calor que fa.

UUFFFF... quina calor que fa. Aquest dies hem arribat a estar a 32 graus al carrer. Sort que dintre de casa s'està una mica més fresquet que sino em fondria de calor.

Però contra la calor...ja tenim la solució, una mica de llet de la mama per hidratar-me per dintre i uns banys i unes samarretes de tirantes per estar ben fresc per fora. Aqui em teniu lluint molelet.

Ja tinc un mes i mig.

El temps passa i ja tinc un mes i mig, o com es porta el compte ara... ja tinc 6 setmanes. ;)

Avui hem anat amb les papes al CAP a fer-me la revisió del mes i mig i tot a sortit molt bé. De pes estic una mica per sota de la mitja, ara peso 4,390 quilos. I d'alçada estic una mica per sobre, 55 cm. Va tot molt bé i es que la mama m'alimenta molt i molt bé.

També li hem comentat el tema dels còlics perquè de vegades m'agafen uns mals de panxa que no els puc aguantar. Ens han dit que no hi ha massa cosa a fer, uns massatges, unes infusions de camamilla i fonoll i poca cosa més. A esperar que desapareguin i sino... cap als tres mesos diuen que desapareixen. Espero que així sigui.

Jo dormo una mica més seguit per la nit però també estic més estona despert pel dia. I es que ja es hora d'activar-se una mica ¿no creieu?

Per molts anys Naia.

Avui és l'aniversari de la meva amiga Naia. És una nena molt bonica i molt riallera. Té un any més que jo però això no treu que siguem amics.

El que no tinc tant clar és si serà alguna cosa més (com insinuava la seva mare) perque quan ella estigui buscant un noi trempat jo encara estaré pensant en com jugar amb els meus amics (o això volen creure el papa i la mama :).

Sigui com sigui, el que està clar és que serem amics, ens ho passarem molt bé i riurem junts.

Ara tinc un dilema, com és el seu aniversari i és el primer, encara no sé el que li agrada i el que no. AAAhhhh, ja ho tinc. Em sembla que li regalaré un bon tros de pa, això si que la farà contenta. :P

MOTISSIIIIISSIIIIMES FELICITATS NAIA.

PD: Ens veiem diumenge al Mas.