Ja tinc dos mesos. El temps passa molt ràpid i jo vaig creixent al seu ritme. Cada dia decubreixo coses noves. Començo a identificar als papas, sóc més actiu (les cames i els braços es mouen a tota bufa), quan em parlen començo a riure, amb la mirada segueixo els objectes encara que em falta una mica d'entrenament perque sigui fluid. Suposo que tot són coses normals del meu creixement però per mi és molt.
Aixì que, per celebrar els dos mesos de vida, els papes em van portar al CAP a fer-me la revisió i em van posar tres punxades de les vacunes que no em van agradar gens. I es que també he descobert que les punxades fan mal. Va ser el primer cop que vaig plorar amb llàgrimes. Deu meu quin mal. I només pensar que als tres mesos hem de tornar, ja se'm posa la pell de gallina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada